Transcripció i estructuració de fonts de domini públic sobre les Illes Balears: els grans censos i nomenclàtors dels segles XVIII–XIX, la cartografia antiga i l'estudi dels llinatges. Cada projecte és una edició digital independent, consultable i oberta.
- 1683 – avuiarc temporal
- 10edicions digitals
- 5nomenclàtors enllaçats
- Domini públictotes les fonts
Nomenclàtors balears
Un sol lloc, cinc fonts, un segle. Compara com descriuen cada poble balear el Floridablanca (1787), Miñano (1826), Madoz (1845), el Nomenclàtor de 1860 i Riera (1881), amb una identitat canònica que enllaça els cinc articles.
Entra a l'agregador →Sobre el corpus
El Corpus Balear reuneix edicions digitals de les grans fonts geogràfiques, estadístiques i demogràfiques que descriuen les Illes Balears entre el segle XVII i el XIX. Són obres de domini públic —censos reials, diccionaris geogràfics, nomenclàtors i mapes— que aquí es transcriuen, s'estructuren i es tornen consultables poble a poble.
El valor no és només tenir cada font per separat, sinó poder-les llegir en paral·lel. Com canvia l'entrada de Sóller del cens tabular de Floridablanca (1787) a la narració de Madoz (1845), al recompte d'edificis de 1860 i al compendi administratiu de Riera (1881)? Aquesta lectura diacrònica només és possible si una mateixa identitat canònica lliga els articles de totes les fonts —la feina que fa l'agregador Nomenclàtors balears.
Al costat dels nomenclàtors, el corpus incorpora la cartografia antiga (els mapes de Mallorca de Vicenç Mut, 1683, i del cardenal Despuig, 1785, amb la seva toponímia interior) i l'estudi dels llinatges com a finestra a l'estructura de la població, a partir del cens de cognoms de l'INE (2025). Les interfícies són en català, com a tria cultural deliberada per a un material que descriu aquest territori.
Censos i nomenclàtors
Cens d'Aranda
El primer cens modern d'Espanya. Secció de Mallorca, poble a poble, des de la transcripció conservada a la Real Academia de la Historia.
1787Cens de Floridablanca
Primer cens estadístic modern d'Espanya: recompte per sexe, edat, estat civil, ocupacions i comunitats religioses.
1826Diccionari de Miñano
Diccionari geogràfic-estadístic de l'Espanya prèvia a les desamortitzacions, amb el règim senyorial de cada localitat.
1845Diccionari de Madoz
El gran diccionari geogràfic-estadístic-històric d'Espanya, article a article i amb el facsímil de referència.
1860Nomenclàtor
Primer nomenclàtor espanyol amb tabulació edifici a edifici: usos, plantes, albergs i distància al nucli.
1881Diccionari de Riera
Diccionari organitzat al voltant del cens de 1877, retrat de l'arxipèlag a les portes de la fil·loxera.
Mapes
Llinatges
Fonts, mètode i llicència
Cada edició parteix del facsímil digitalitzat de la font original i en reconstrueix el contingut estructurat: es transcriu el text, se'n separen les dades (demografia, administració, toponímia) en un esquema relacional i es publica una web estàtica de consulta. Sempre que és possible, cada lloc s'ancora al Nomenclàtor Geogràfic de les Illes Balears (NGIB) i a Wikidata, de manera que les fonts es poden creuar entre elles i amb l'exterior.
Llicència — dues capes. Les fonts originals —censos, diccionaris i mapes antics— són de domini públic per antiguitat. En canvi, tot el que hi afegeix cada projecte —la transcripció, l'estructuració de les dades, les identificacions, l'ancoratge al NGIB i la georeferenciació, i el codi— és obra pròpia i es publica obertament: el codi amb llicències copyleft (com l'AGPL-3.0) i les dades curades amb Creative Commons BY-NC. Les formes canòniques del NGIB mantenen els seus termes. Cada projecte n'especifica la llicència exacta.
Repositoris de les fonts primàries: Instituto Nacional de Estadística · Internet Archive · Biblioteca Nacional de España · Biblioteca Digital de Castilla y León · Instituto Geográfico Nacional · Real Academia de la Historia · IDEIB (NGIB).